Carta al poble de Collbató

Salut companys i companyes,

Escric aquesta carta amb por; amb por de no saber ben bé que vull aconseguir amb ella i per tant de no saber que en sortirà. El que si que tinc molt clar i m’impulsa a escriure-la, són les ganes de transformar la societat des del lloc on visc, Collbató.

Això i la justícia social, m’han portat a creure en els principis i idees que amb el temps he anat adquirint i dia a dia vaig evolucionant.

Així doncs m’he emmarcat dintre del moviment anomenat Esquerra Independentista, el qual està format per un seguit d’organitzacions: juvenils, sindicat d’estudiants, sindicat de treballadors, organitzacions polítiques, plataformes en defensa del territori, organitzacions i brigades de cooperació internacional, assemblees populars i casals arreu dels Països Catalans, etc. i lluitem en pro de la sobirania nacional i la justícia social als territoris de parla catalana.

Aquest moviment es mostra al carrer dia a dia en tots els indrets del país. Amb llaços de solidaritat estem bastint un futur esperançador pel nostre poble, lluny de polítics porucs i apoltronats.

Creiem que la solució dels conflictes latents a la nostre societat, passa per plantejar d’un amb un els problemes i treure’n solucions sensates equilibrades i amb sentit comú: passant pel respecte al medi ambient i a tota la ciutadania (no fem cas als que ens ha votat i a la resta els deixem al marge). Els partits no governen pels seus votants, han de governar per tota la societat i això només es pot fer amb sentit comú i parant l’orella.

Així doncs després de la introducció a la meva proposta, us vull presentar sense més embuts el projecte de les CUP.

Les Candidatures d’Unitat Popular són les eines municipals que l’Esquerra Independentista utilitza des de la transició per tal de donar veu a la ciutadania i recuperar l’etimologia de Democràcia sobre la praxi.

Assemblees populars que s’uneixen sota el pretext de construcció nacional del poble català, des de cada barri i des de cada vila. La voluntat és ser una alternativa social forta al consistori per tal de fer pressió a l’ajuntament sobre les demandes que té la gent de la vila, per tal de que es portin a terme les actuacions de l’ajuntament, tal i com el poble vol.

Sota una estructura horitzontal i assemblearia, en un poble on hi ha la CUP es van obrint espais on tothom hi té veu i vot. Tothom pot aportar la seva creativitat en la política municipal a través de l’eina popular. Fent així de pragmàtica la política i portant-la a cada casa i a cada caparró!

Reinventant la idea blindada de democràcia que ens volen vendre. Estem aferrats a la creença que la democràcia és de la gent i no dels polítics!

Bé amb tot el que hi he posat en aquest escrit, sentiment, història i vocació, m’agradaria dir-vos que crec que és la nostra eina. Crec que a Collbató hi tenim molt a fer, podem fer feina molt positiva per la gent del poble, la podem fer bé i si així és, serem un exemple per d’altres viles.

Amb tot això caldria gent disposada a tirar endavant un projecte així, tenir bones idees per Collbató amb més seny que la Zona Industrial.

Algunes actuacions que es podrien portar a terme des de Collbató, crec que podrien ser: - Proposar rebaixar els sous dels càrrecs polítics i en quant a la CUP, destinar els diners que li pertoquen a aportacions concretes pel poble. – Engegar assemblea popular amb comissions on es treballin tots els àmbits de la política municipal. – Obrir un local social per la gent del poble - Revitalitzar la política de cultura popular i joventut per tal de potenciar l’associacionisme

Jo llenço la proposta i no pas per rebre resposta aviat. Només vull que sapigueu la meva creença i solució per Collbató i que si hi ha gent disposada a compartir-la, estic obert a parlar-ne tant com vulgueu. També he jugat amb la idea, fent aquest intent de logo, no ho tingueu en compte, això s’ha de fer entre tots i totes.

Si voleu informar-vos de les CUP dels Països Catalans i les seves actuacions, ací ho podreu veure:

http://www.cup.cat



Una abraçada,
Salut i vida!


Àlex Bagant Pascual

Il·lusió per Collbató

Salut per a tothom!

Em dic Àlex i tinc 23 anys. Sóc nascut a la Vila de Gràcia. Per qui no em conegui, fa poc menys d’un any que vaig instal·lar-me definitivament a Collbató.

Encara que des que vaig néixer que hi he passat molts bons moments de la meva vida. Sempre m’he sentit mig de Gràcia, mig de Collbató. He jugat als seus carrers i encara que per alguns sigui difícil de creure, he pogut jugar a tenis taula dintre el Casal. O fins i tot he pogut creuar l’antiga N-II quan encara no era autovia, per anar a imitar els galls d’indi de la Roseta.

En definitiva, tot una sèrie de records d’infantesa que ningú podrà esborrar. Però la llàstima és aquesta, que del que era Collbató, només me’n queden records. Veure com el creixement urbanístic al no recollir el valor de la sostenibilitat i l’equilibri, ha arrasat amb l’esperit de Collbató, deixant perdre l’esperança en el gènere humà.

Entre tots i totes, hauríem de parar i reflexionar de quin model de poble volem.

Tant els nouvinguts com els collbatonins de soca-rel, hem de fer l’esforç de recuperar aquesta vida de poble. Sabem que les coses mai tornen a ser el que van ser, però n’estic segur que si la gent oblida les diferències i els ressentiments, i ens posem a treballar tots a una, farem reviure Collbató.

Aquest escrit, l’he pensat per a presentar-me als qui no em coneixen, sobretot en el camp de les idees; però per mi no hi ha idees sinó hi ha somnis; Així com crec que no hi ha excuses, sinó mitjans per a portar aquests somnis a la pràctica.

He crescut sense arrels, fins fa poc no coneixia els meus orígens, però sempre he viscut molt endintre les grans paraules de Vicent Andrés i Estellés: “Allò que val és la consciència, de no ser res sinó s'és poble.” (del seu poema – Propietats de la Pena -)

Fa temps vaig assumir la veu del meu poble, assumir el seu somni i anhel. En el segle de la terrible prova (assimilació o autodeterminació), fa temps que vaig decidir el camí que tria la meva cultura per seguir existint.

Sí, sóc independentista. I així com ho sóc envers el poble català, també em considero independentista de la Vila de Collbató.

No em faran creure en un consistori que fa més cas a promotors especuladors de fora, que a centenars de ciutadans que volen viure en equilibri, respecte i llibertat.

No em faran creure!

He tingut un somni.......

“La paraula dels sense veu es va convertir en vot i del vot va passar a l’acció. Les cases de la vila tornaven a ser les cases del poble. Les persones havien recuperat allò que era seu, el poder que havien atorgat als polítics i que aquests havien traït. La veu tornava a la persona, com la justícia a la terra. El somni havia donat equilibri a la realitat.”

[Somnis i Tempestes – Àlex Bagant] http://www.banderesnegres.blogspot.com/