Terra d'Acollida [cançó]

Fa vint i pocs anys arribava una vida

Ningú no sabia les seves arrels

L’infant era esperat per una familia

Obrera i humil, amor i sentiments compartiren

Catalans i treballadors, el van estimar com els que més

I en la nostra terreta va trobar les arrels

Les arrels de la terra ; els estels en el cel

Tornada:

Vaig sortir de la terra

I ella és la meva fi

És la nostra terra

La que mostra el camí

Terra catalana, Terra Catalana

Des que en ella vaig neixer

Se que en ella vull morir

Pot remoure cel i terra

Que mai ha trobat millor gent que aquesta

Vol saber la seva història

D’on surto?, perque visc aquesta vida?

Però sens dubte que són Preguntes

ja respostes al seu dia, al seu diiiaa

la meva història són quatre barres

surto de l’amor entre dues persones

però es entre companys que he trobat la meva esperança

l’esperança d’un poble, un poble que avança

abocant-se aun estel, la dignitat amagada

abocant-se a un estel, de senyera estelada

[ TORNADA ]

No em conec procedència,

vaig on bufa el vent,

Ahir em sentia àrab, avui m’han fet francès

Avui lluito per tots, ahir per mi només

Però el que conta és el que sempre he sigut

En el que la vida m’ha convertit

Forjantme a caigudes l’esperit del qui no decau

Cop a cop Colze a colze obrintse en la vida

Endurint el meu rostre…

La pàtria la llengua, Països Catalans

Del sud o del nord ací som germans

I quan ens ho pregunten, ja sabem que hem de dir

Així serà fins a la fi!!

[ TORNADA ]