Ruta Països Catalans '05

Diari de Ruta (Països Catalans’05)

18 de setembre

Comença el camí penós de roques i planer recorregut, de coneixença de la pàtria. El dia d’avui, és la data que els motors comencen a funcionar cap al primer destí fixat per esmorzar, Granollers. La proba de foc per estar segurs que no predrem l’equipatge pel camí. Els primers moments per situar-nos en la nostra condició d’aventurers, passen a la Meridiana. Ben aviat acotem les variables que seguirem, de velocitat i les senyes bàsiques per coordinar-nos en marxa; amb el company de ruta dels pròxims dies i també company de pis, en Xavi.

Arribem a la plaça del Foment de Granollers i parem a buscar esmorzar. S’intenta “gorronejar-lo” posant la millor cara i més dura que podem. Però s’ha de renunciar degut al poc recorregut que ens avala.

Un cop hem esmorzat i deixat refredar el motor de la moto, prenem rumb al següent paratge, la plana de Vic.

Val a dir que teniem una ruta propgramada, que el primer dia, ja ens saltem. Ja que voliem anar per la costa. Però les riades que es formen en èpoques de pluja com ara, ens podien portar problemes ja, el segon dia.

Fem una parada i un cigarret a Aiguafreda. Tornem a emprendre la carretera a Vic, quan veiem per la nostra sorpresa, que ens falten només 30 kilometres per arribar-hi.

De camí a Vic, un cotxe ens dona ànims, potser per la bufanda de Països Catalans, que duc lligada a la moto. Gràcies a uns imperdibles que m’ha donat una dona adinerada, però amable d’Aiguafreda.

Arribats a Vic, donem dos voltes a la ciutat. Busquem el restaurant d’un amic que fa temps que no vec. Preguntem a un “calvo” antifeixista; però malgrat les seves explicacions, no ho trobem. Al cap d’unes quantes voltes, desistim i renuncio a veure un vell amic; i potser de retruc, una cerveseta fresca o un bon dinar per entrar en bon peu la marxa...

Seguim uns kilòmetres més, fins que decidim buscar un lloc per dinar. Quan som al terme municipal de Gurb, entrem per un caminet fins que trobem un lloc a reser, al costat d’una granja de gallines, on parem a fer un arroç i una bacaineta.

La bacaineta ha estat productiva, al aixecarme ja havia pait el dinar i en cinc minuts estava tot recollit. Hem tornat a prendre el camí de terra fins a la carretera i després de situar-nos, hem decidit posar rumb a l’Ermita de Sau.

L’església que normalment està coberta per l’abundositat de l’aigua del pantà. I que ara per la sequera dels últims temps als estius, està a nivells que s’hi pot entrar a peu i veure-la per dintre.

Així que anem direcció a Manlleu i allí ens indiquen una parella gran de poble, com arribar a Folgueroles. Seguim fent carretera fins a aquest poble i allí ens mostren el camí cap a la presa de Sau.

L’ignorància de l’aventurer principiant, em fa refiar i arriscar-me a seguir amb la meitat del dipòsit, cosa que a hores d’ara encara estic lamentant.

Sense saber-ho ens trobem just a sobre la presa, a les portes que amb molta força aguanten el que queda d’aigua a l’embassament. Tal i com un servidor aguanta el negit que em suposa estar amb el dipòsit en reserva, sabent que no hi ha gasolinera de camí i tampoc puc tornar. Encara queden 10 minuts fins a les portes de l’ermita…

Un cop feta la foto de rigor amb l’estelada, seguim amb la meva decisió que si ens hem de quedar tirats, sigui havent estat dintre la cara de veure, ermita de Sau. I així esgoto la poca reserva que tinc, fins a les portes de l’ermita.

Al cap d’una hora d’haver arribat, malgrat el cartell de “prohibit acampar en tot el terme municipal”, decidim plantar la tenda.

Acordem que mentre ell va a buscar l’aigua per fer el sopar i gasolina per mi, jo vaig muntant la tenda. I força abans de l’hora de sopar, ja estavem cuinant i fent un cigarret com a campistes afamats que erem. Havia sigut un dia dur i vam trencar els habits, avançant l’ultim àpat del dia.

Després de sopar, una mica de fum i tinta al diari, fan acabar el dia que comença la ruta pels Països Catalans.

[Video de la ruta en ciclomotor Països Catalans'05]