Vull aprendre a ser lliure com tu
i no pas viure la teva llibertat
Vull estar al teu costat al caure
per ajudar-te alçar amb fermesa
Vull parlar-te quan no res puguis escoltar
per poder ser la paraula precisa en el moment adecuat
Vull sentir la teva veu sincera
la paraula compromesa, en revolta a la teva boca
Vull lluitar junts les pors
fer-nos valents agafats de la mà
Vull compartir les meves virtuts amb tu
i compensar-te pels defectes
Vull estimar-te com a persona,
com a cap persona hagi estimat
Vull mirar i veure passat, viure present
somiar futur, caminar plegats la vida…
Pren el meu voler, com la meva lluita
vacilant el demà i renunciant al ahir,
sentiments d’amor cap a dia d’avui
dia que obrí el cor per tancar ferides!
El meu cor. Alba.

3 comentaris:
Ostres, que maco, company!!
Ha d'estar encantada!!
amoreeee!!!!! no estic encantada, estic encantadissima!!!! t'estimuuuu moltiiiiisssssiiiim kamarada!!!!!!!
"Vull lluitar junts les pors
fer-nos valents agafats de la mà"
tot s'ha acabat, ha sigut molt i molt intens, però les il·lusions s'han estabellat contra un mur.... ara token moments de foscor absoluta
Un dia ho tens tot i l'altre dia no tens res...quina merda de vida
com diu mun pare (cançó de mariners): No et fiis mai de la calma que es mare del temporal!
Has sigut un somni per mi Alba, lluitaria tota la vida per tornar a viure un 1 de maig com el d'enguany ,per destruir la misèria i pena del meu passat. Però amb tu em sentia segur d'avançar, ara torno a ser el marrec poruc que fuig del dolor, del dolor sense recompensa....
A tots els altres, disculpeu si quan espereu un somriure veieu una mirada perduda, però per poques coses em queden ganes de viure i lluitar ara mateix!
Publica un comentari