dijous 7 de juny de 2007

La meva lluita a l’Alba






Vull aprendre a ser lliure com tu

i no pas viure la teva llibertat


Vull estar al teu costat al caure

per ajudar-te alçar amb fermesa


Vull parlar-te quan no res puguis escoltar

per poder ser la paraula precisa en el moment adecuat


Vull sentir la teva veu sincera

la paraula compromesa, en revolta a la teva boca


Vull lluitar junts les pors

fer-nos valents agafats de la mà


Vull compartir les meves virtuts amb tu

i compensar-te pels defectes


Vull estimar-te com a persona,

com a cap persona hagi estimat


Vull mirar i veure passat, viure present

somiar futur, caminar plegats la vida…


Pren el meu voler, com la meva lluita

vacilant el demà i renunciant al ahir,

sentiments d’amor cap a dia d’avui

dia que obrí el cor per tancar ferides!


El meu cor. Alba.

3 comentaris:

Jesús ha dit...

Ostres, que maco, company!!
Ha d'estar encantada!!

alba ha dit...

amoreeee!!!!! no estic encantada, estic encantadissima!!!! t'estimuuuu moltiiiiisssssiiiim kamarada!!!!!!!

Bandera Negra ha dit...

"Vull lluitar junts les pors
fer-nos valents agafats de la mà"


tot s'ha acabat, ha sigut molt i molt intens, però les il·lusions s'han estabellat contra un mur.... ara token moments de foscor absoluta

Un dia ho tens tot i l'altre dia no tens res...quina merda de vida

com diu mun pare (cançó de mariners): No et fiis mai de la calma que es mare del temporal!

Has sigut un somni per mi Alba, lluitaria tota la vida per tornar a viure un 1 de maig com el d'enguany ,per destruir la misèria i pena del meu passat. Però amb tu em sentia segur d'avançar, ara torno a ser el marrec poruc que fuig del dolor, del dolor sense recompensa....

A tots els altres, disculpeu si quan espereu un somriure veieu una mirada perduda, però per poques coses em queden ganes de viure i lluitar ara mateix!