El 26 de Gener, encenem la memòria [Dia del Combatent Català]

Un dia tal, com el 26 de gener de 1641 l’exèrcit de Los Velez fou derrotat àmpliament a Montjuïc i obligat a retirar-se a Tarragona per les forces catalanes. Aquesta demostració de forces en uns temps convulsos i de guerres, on l’orgull del poble català estava fent història davant els exèrcits espanyol i francès (en diferents moments). Uns temps on s’aixecaven imperis del no res; d’un poble que n’ofega d’altres (com ara Espanya) o imperis que volien conquerir territori sense fre, per engrandir-se (com França).

La idea d'Espanya que sorgí gràcies a la decadència de la Corona Aragonesa, un segle i mig abans d’aquests fets, prenia cos amb el beneplàcit d'Aragó, però topava amb la resistència de les classes populars que en la seva rutina, havien patit una ocupació forana, i es veien perseguits per la seva cultura.

Espanya no resultava res més que una presó de pobles i de les seves gents; les generacions posteriors a l’ocupació total a partir de 1714, naixeran amb l’esclavatge del seu poble per mantenir aquesta maquiavèl·lica Espanya, que pretenia eliminar els bassals de sang i violacions que havia escrit a ploma i fusell l’assimiladora Castella, en la seva màxima expressió en la figura inquisidora d'Olivares, intentant tergiversar la història. I els seus predecessors no van quedar-se curts a través de "pronunciamientos" i dictadures.

Segles més tard, les terres assimilades per la Corona de Castella (creadors d’un potent invent que es deia Espanya), eren escenari de guerres i revoltes que no cessaven mai. Podien matar a la gent. Però l’esperit del poble, encara que dèbil, mai moria. I tant és així, que aquí estem nosaltres, existint i defensant-nos.

És així que les guerres i revoltes, han donat pas a la suposada "democràcia" dels "més". La jove democràcia de les majories i el terrorisme de les minories, que ja es va cobrar les morts de patriotes,companys i amics en la lluita per l’alliberament del nostre poble.

Aquesta democràcia, madura i evoluciona, obrint-se pas al segon mil·lenni. On la nova era, imprimeix la raó de la força de les armes que porten “la pau” a on hi ha dissidència.

En aquest marc, la classe treballadora catalana, ens aixequem més forts que mai amb la força de la raó que suposa reclamar poder seguir el nostre camí com a poble. A través de la lluita al carrer i recordant el que calgui, fins on arribi l’honor dels nostres avantpassats. Així que invoquem aquells temps on d’igual a igual, els espanyols reculaven per la rauxa de la resistència catalana. La raó ens ha fet més forts que mai. I l’objectiu és el mateix que fa segles. El poble català seguirà el seu destí o no serà.

El Dia del Combatent, és també al nostre dia. El dia dels lluitadors i lluitadores de les actuals generacions; persones que lluiten marcant més història que mai, esdevenint claus en la terrible proba del nostre segle: autodeterminació o assimilació. Que la lluita al carrer sigui més viva que mai, entonant ben fort la nostra ferma decisió:

Autodeterminació!