diumenge 10 de juny de 2007

Del passat, destruïm misèries!

La legitimitat de queixar-se, rau en la gent que lluita. En la gent que s’organitza per canviar. No en les organitzacions que es generen en la resistència i prenen posicions doctrinals, inclús de pensament únic.

Lucrar-se de la incisió social per esdevenir referents únics en l’independentisme revolucionari, no és el que ens portarà cap a l’independència. Sinó la convicció de que ningú ens marca el camí, sinó un mateix. La reafirmació autodeterminista des de la nostra persona enfront l’estat espanyol, que marca l’esperit forjat a base de derrotes i opressió perpetuat al poble català. L’esperit lluitador de la classe treballadora catalana, que dia a dia segueix reconstruint i avançant cap a la unitat popular.

Tots aquests valors, estan per sobre de sigles i moviments que generi aquest esperit de resistència que podem remuntar com a poc, des de les dures batalles de successió que tals dies com avui, fa tres cents anys es perpetuaven en defensa del nostre poble i la seva gent.

Som l'autèntic esperit d'aquesta terra, tot i que estiguem envaïts per l'autocrítica radical. L’esquerra independentista, l’esquerra revolucionaria dels Països Catalans.

Aquesta autocrítica, en part, és normal, sempre que es reconegui i lluitem per superar-la.

Ho fa normal, l'opressió que ha patit la nostre gent, i la venjança constructiva i solució desitjada al genocidi cultural del qual som víctimes de "l'imperi Espanyol": l’Independència.

Malgrat ser maltractats, torturats i reduits al folklore controlat, durant molíssims anys, hem sapigut combatre aquesta assimilació a la que ens volien sotmetre. Una i altre volta, l’esperit de poble i de resistència ha tornat a reeixir.

Amb tanta imposició, hem sapigut forjar unes arrels de solidaritat; un caràcter lluitador, el de la nostra gent. una terra combativa. Som la resposta a la llibertat que enyora el nostre poble.

I si volem seguir lluitant contra companys, amb l'ego aferrat al cel, per haver deixat d'olorar aquesta terra, veureu en les vostres files, com la igualtat que prediqueu es desmorona i fa triumfar l'enemic.

Així que no ens fagi por donar la mà als companys i companyes revolucionaris dels Països Catalans: internacionalistes, comunistes, precaris, llibertàris, persones inmigrades, explotades, antifeixistes d’arreu del territori, tots anticapitalistes. Lluitem per un nou món reconeixent la nostra cultura extesa de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. I res ni ningú ens podrà aturar per fer justícia.

Que germans més pròxims al món no tenim, no ens hi enfrontem si pel que lluitem és per la Llibertat d'aquest, el nostre poble i la seva gent.

Humil militant de l’Esquerra Independentista

2 comentaris:

Lord ha dit...

eiiiii, mestre!!
ja tinc ganes de saber de tu!
fa mil anys k no tinc notícies teues...
des de la desaparició de FocNou...
t'he de dir k t'enyore!
k ja tinc grup de musica i tot, i tu no se si sabies k tinc guitarra electrica des de fa mig any...
be, k a vore si baixes al País Valencià! k t vull coneixer i tot :P

marc ha dit...

Bones company!!
Molt bona reflexió i molt bon text! Per ser quelcom més s'ha de treballar amb molta gent que tot i que a primera vista sembla diferent coneixent-los es pot veure que persegueixen el mateix objectiu que nosaltres. El respecte i la solidaritat entre camarades i lluites és la base per avançar!!