per canviar. No en les organitzacions que es generen en la resistència i prenen posicions doctrinals, inclús de pensament únic.Tots aquests valors, estan per sobre de sigles i moviments que generi aquest esperit de resistència que podem remuntar com a poc, des de les dures batalles de successió que tals dies com avui, fa tres cents anys es perpetuaven en defensa del nostre poble i la seva gent.
Som l'autèntic esperit d'aquesta terra, tot i que estiguem envaïts per l'autocrítica radical. L’esquerra independentista, l’esquerra revolucionaria dels Països Catalans.
Aquesta autocrítica, en part, és normal, sempre que es reconegui i lluitem per superar-la.
Ho fa normal, l'opressió que ha patit la nostre gent, i la venjança constructiva i solució desitjada al genocidi cultural del qual som víctimes de "l'imperi Espanyol": l’Independència.
Malgrat ser maltractats, torturats i reduits al folklore controlat, durant molíssims anys, hem sapigut combatre aquesta assimilació a la que ens volien sotmetre. Una i altre volta, l’esperit de poble i de resistència ha tornat a reeixir.
Amb tanta imposició, hem sapigut forjar unes arrels de solidaritat; un caràcter lluitador, el de la nostra gent. una terra combativa. Som la resposta a la llibertat que enyora el nostre poble.
I si volem seguir lluitant contra companys, amb l'ego aferrat al cel, per haver deixat d'olorar aquesta terra, veureu en les vostres files, com la igualtat que prediqueu es desmorona i fa triumfar l'enemic.
Així que no ens fagi por donar la mà als companys i companyes revolucionaris dels Països Catalans: internacionalistes, comunistes, precaris, llibertàris, persones inmigrades, explotades, antifeixistes d’arreu del territori, tots anticapitalistes. Lluitem per un nou món reconeixent la nostra cultura extesa de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. I res ni ningú ens podrà aturar per fer justícia.
Que germans més pròxims al món no tenim, no ens hi enfrontem si pel que lluitem és per
Humil militant de l’Esquerra Independentista
2 comentaris:
eiiiii, mestre!!
ja tinc ganes de saber de tu!
fa mil anys k no tinc notícies teues...
des de la desaparició de FocNou...
t'he de dir k t'enyore!
k ja tinc grup de musica i tot, i tu no se si sabies k tinc guitarra electrica des de fa mig any...
be, k a vore si baixes al País Valencià! k t vull coneixer i tot :P
Bones company!!
Molt bona reflexió i molt bon text! Per ser quelcom més s'ha de treballar amb molta gent que tot i que a primera vista sembla diferent coneixent-los es pot veure que persegueixen el mateix objectiu que nosaltres. El respecte i la solidaritat entre camarades i lluites és la base per avançar!!
Publica un comentari