Almansa, el 28 d’abril de 2007

Vull deixar anar, tot el que em va remoure per dintre… Almansa, el 28 d’abril de 2007

300 anys i seguim ací. Potser han aïllat, reduït o atemorit a molts lluitadors, combatents, resistents durant aquests tres segles. Però val a dir que 300 anys més tard, demostrem que el moviment de resistència catalana enfront l’imperialisme espanyol, segueix ben viu.

Erem allí, a Almansa, terres espanyoles, un helicòpter rodejava el cel, durant els parlaments de les organitzacions que comformen el moviment independentista, revolucionàri i internacionalista als Països Catalans. Un moviment que està creixent, i en aquest sentit, va donar una imatge de maduresa i coherència, que va animar a qualsevol, a lluitar 300 anys més si els poguéssim viure.

La voluntat era visible, les ganes de lluitar, més fortes que mai, es mostraven a paraules i crits durant tot el dia. Una pell de gallina crònica és el que patiem, moltes de les persones que hi havia allí. Les nostres banderes de llibertat, conquerien el turonet on va esdevenir la batalla que suposà l’inici d’imposició forània als Països Catalans fa tres cents anys. Encara que ens ho hagin amagat, hem anat conquerint cop a cop petites llibertats durant aquests segles. Fent possible tornar amb els nostres acords autodeterministes en aquest lloc simbòlic per la nostra història.

La consciència és clara, no renunciarem a reconstruir la nostra història. Per recuperar la llibertat com a poble, serà necessàri.

Els espanyols van trigar 8 anys a ocupar la nostre nació, tenien la força. Nosaltres també tenim 8 anys i 300 més si cal per seguir lluitant, tenim la raó i tenim la força, com va dir l’avi!

No ho dubteu, mai més renúncies! Endavant amb la resistència catalana!